La Marjal del Moro

Des de Fil per randa vos convidem avui a fer un viatget no massa lluny, però que pot resultar d'allò més interessant, sobretot si us agraden la naturalesa i els animals. Es tracta d'una visita a la Marjal del Moro situada a Sagunt. Un paratge natural que els components de Fil per randa vàrem visitar aquest cap de setmana per tractar al proper programa el Dia Mundial del Medi Ambient que se celebrarà el proper dissabte dia 5 de juny.

Per eixe motiu, la Conselleria de Medi Ambient va organitzar per al passat diumenge una marxa a peu per la Marjal del Moro un paratge natural que, tot i estant a un pas de València, resulta un entorn desconegut per a molts. A la cursa van participar xiquets, joves i adults, i consistia en fer un recorregut per tot el parc, que alberga un Centre d'Informació Ambiental, per informar el visitant.

La marjal es troba situada a Sagunt, a una zona que, antigament, era una antiga albufera. Al segle XVIII van convertir l'aiguamoll en horta. Les terres s'emprarien per a l'explotació agrícola, i el segle XX s'utilitzaria per ampliar el port i abastir els alts forns de Sagunt, cosa que va deteriorar en gran mesura la marjal. Per sort, amb l'atur dels alts forns, a les acaballes del segle passat es va començar tota una tasca de recuperació de la Marjal, i l'any 1995 es va declarar la marjal Zona Especial de Protecció per a les Aus.

El visitant es troba a la Marjal un entorn de gran valor paisatgístic. El parc compta amb deu hectàries de superfície que allotgen llacunes d'aigua dolça, salada i salobre. L'entorn de les llacunes està tot recobert de canyar i jonqueres, principalemnt. Però també d'espècies pròpies del bosc mediterrani... i fins i tot, un palmeral! El visitant de la marjal pot acudir a més a més al Centre d'Informació Ambiental per assabentar-s una mica de la història del parc, recollir uns prismàtics i fer un recorregut interactiu pel món de les energies renovables, el consum responsable i el reciclatge.

Però, allò que fa veritablement especial La Marjal és que actua com a refugi de nombroses aus migratòries. A banda, a la marjal també hi viuen aus en perill d'extinció en Europa com la malvasia caplblanca o la rosseta. Totes elles i moltes més les podeu observar des de casetes habilitades, fent ús de prismàtics.

És per això que, si necessiteu deslligar-vos una estoneta de l'estudi i teniu a prop Sagunt, la Marjal delsMoro és un opció interessant per passar la vesprada en plena natura!

PROGRAMA 24/5/10

Ja podeu escoltar el programa del dijous 24 de maig en què varen participar els estudiants del Màster de Gestió Cultural de la UV i la UPV. Esperem que us agrade!

'Russafa Conviu': un exercici de participació ciutadana

En la imatge els nostres convidats, Elena, Sandra i Manuel durant la seua visita al programa.

Aquesta setmana els protagonistes de Fil per randa han estat tres estudiants del Màster de Gestió Cultural de la UV i la UPV, Elena, Sandra i Manuel, que han visitat el programa per parlar-nos de la iniciativa cultural que estan portant a terme al barri de Russafa. Sota el nom de 'Russafa Conviu' s'ha engegat una iniciativa ciutadana que té com objectiu fer el barri més barri, fer que els veins s'integren, fer d'allò que hom anomena Espai Public, una cosa palesa, palpable, que veritablement estiga a l'abast de tot. És per això que, del 15 al 30 de maig es van celebrar quinze dies de debats, cinefòrums, dansa al carrer, concentracions, però sobretot molta vida pública.
A banda, els artistes plàstics i les galeries d'art del barri mantingueren oberts els seus tallers des de divendres fins diumenge per tal d'acostar les seues obres a veïns i visitants.
L'organització va plantejar la iniciativa com un punt de trobada i una proposta que aspira a repetir-se anualment. A les jornades van intervindre més d'una vintena d'entitats, associacions i ONG de la zona entre les que destaquen les AMPAS dels col·legis Balmes i el Patufet, la Plataforma per Russafa, l'IES Malilla, l'Associació d'Oci i Hostaleria de Ruzafa i l'Associació de Venedors del Mercat de Russafa. Fins i tot, les comunitats xinesa, senegalesa i pakistanesa també han estat representades a través de les seves associacions, Averroes i Abyayala. Altres col·lectius com el Col-lectiu Lambda, València amb bici i ONGs com Jarit o el Moviment contra la Intolerància també han volgut col·laborar-hi.
Dins les activitats de 'Russafa Conviu', ltambé hi ha cabuda per a la reivindicació política, ja que Valencia en Bici organitzà el dissabte 22 de maig una concentració a l'explanada que hi ha junt a l'església de San Valero per demanar que a la zona s'habilite una plaça. Actualment, el solar s'empra per aparcar els cotxes.
Elena, Sandra i Manuel coincidiren en expressar que la principal finalitat de les jornades cultural és posar en contacte la gent del barri a través de les activitats artístiques i que aquestes servisquen per reivindicar un espai públic de qualitat per a un barri on els protagonistes siguen els veïns.

Podeu escoltar els protagonistes al programa del dijous 27 de maig!

Videodansa a la UPV

Enllaçant amb la darrera actualització, que parlava sobre el Futurisme, i de com aquest moviment artístic va focalitzar el seu missatge en el progrés basat en la tecnologia, hem trobat aquest interessant video d'una videodansa inspirada en la pel·lícula Metrópolis.



La videodansa és una vessant de la dansa que suposa la fusió de les tècniques pròpies del llenguatge audiovisual i del llenguatge de la dansa. Es tracta d'una mena de performance on es projecta una coreografia a una pantalla de cinema.
Si voleu gaudir d'un espectacle tan original com el que vos hem adjuntat en video, no podeu faltar a la representació de videodansa que la Universitat Politècnica ha programat per al proper dijous.
L'actuació es durà a terme al saló d'actes de la UPV a les quatre de la vesprada, i suposa una activitat emmarcada dins el programa Interconexiones. Allò que fa més peculiar aquesta activitat és el fet que la videodansa projectada a la universitat politècnica es representarà de manera simultània a ciutats com Bogotà, Barcelona o Valparaíso.
Acosteu-vos a la UPV i aprofiteu que València ha estat una de les ciutats triades!

L'esperit de la publicitat italiana, al MUVIM

El passat 18 de maig es va inaugurar al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat l'exposició L'esperit futurista a la publicitat italiana, una selecció d'obres del Massimo & Sonia Cirulli Archive, de Nova York.

Els components de Fil per Randa no hem deixat passar l'oportunitat d'acostar-nos pel MUVIM, per veure de primera ma aquest interessant recull de cartells publicitaris, escultures i documents d'índole futurista. La col·lecció, que es podrà visitar fins el 12 d'octubre, aconsegueix transportar el visitant a la Itàlia de primeries del segle XX, època en què el moviment futurista nasqué i assolí la seua major efervescència, amb l'ascens del feixisme i l'arribada de Mussolini al poder.

El protagonista d'aquest corrent artístic va estar Filippo Tommaso Marinetti, el qual va publicar el Manifest del Futurisme el 1909. Aquest moviment entengué el profund canvi que estava vivint la societat de l'època amb l'evolució de les tecnologies i la contínua expansió de mitjans de transport com l'automòbil. Marinetti i els seus seguidors traslladaren al món de l'art, en totes les seues vessants, l'obligació de l'home de combatre la seua descomposició, que vindria ancorada en les costums tradicionals, en l'anàlisi, el repòs, la lentitud i el record; mitjançant l'energia humana, l'exponent màxim de la qual hauria d'arribar de la mà de la velocitat.

Totes eixes idees es plasmen ben clarament a totes les obres exposades al Muvim, l'exaltació del luxe, la ciència, la política, el patriotisme i el feixisme. Els colors de la bandera italiana, el verd, el blanc i el vermell, són autèntics protagonistes de bona part de cartells publicitaris de companyies com l'automobilística Fiat o la de creuers transoceànics Conti di Savoia. Totes les obres desprenen la sensació de l'arribada de nous temps, de ràpida regeneració... tots els cartells abracen amb vigor la veneració de la velocitat i d'un nou ritme de vida, marcat pel patriotisme i per la disciplina del feixisme.

En definitiva, L'esperit futurista a la publicitat italiana resulta una col·lecció d'allò més esclaridora, atés que permet comprendre el visitant els valors, les idees i els afanys que portaren una societat concreta a creure's invencible, a creure quasi cegament en el feixisme i en els possibilitats d'un canvi vertiginós que hauria de venir, inevitablement, de la mà de la tecnologia i de l'exaltació de la pàtria.

2010: Any Internacional de la Biodiversitat biològica

Les Nacions Unides van declarar l'any 2010 el Any Internacional de la Biodiversitat en un intent de fer veure el dramàtic problema amb el que s'enfronta la humanitat. La pèrduda de diversitat bilògica és cada vegada més accentuada i per això la Universitat de València ha volgut col·laborar amb la causa amb nombrosos actes com és la jornada de portes obertes al Jardí Botànic celebrada hui dissabte 22 de maig.

Us deixem amb el video de les Nacions Unides en honor a aquesta celebració que segur us faran veure la situació des d'altre punt de vista.

La Univesitat Politécnica de Valencia va inagurar passat 13 de maig l’exposició “Joanna Quinn: art vs animació” a la sala d’exposicions situada a l’edifici del Rectorat. Aquesta fa un recull d’un total de 69 peces, la major exposició gràfica realitzada sobre la nostra artista.

Joanna Quinn és una artista británica, dibuixant i animadora. Ha estat guardonada amb més d’un centenar de guardons entre els que destaquen 5 BAFTA, 6 premis del Festival d’Animació Annecy i sobretot cal destacar les dues nominacions a l’Oscar per els seus curtmetratges. Destaquen també les seues produccions personals de cinema “Elles”, “Brittania” o “El Fabuloso Fred”. A més també dedica els seus coneixements a fer treballs publicitaris per a “Wiskas” o “United Airlines”.

L’exposició romandrà fins el 27 de juliol i la mostra és d’accés lliure. L’horari de visita és de dilluns a divendres laborables d'11 a 14 h i de 17 a 20 h.

Girl’s night out



Brittania



Elles

Rebeca Herrero Morant segon premi Joves Juristes

Rebeca Herrero Morant estudiant d’ ADE-Dret de la Universitat de València ha aconseguit el segon premi del certamen Joves Juristes . Aquest consisteix en una beca per import del 75% de les taxes en un dels programes de postgrau del Centre d’Estudis Garrigues. És un dels premis més prestigiosos en l’àmbit jurídic espanyol i l’organitzen la Fundació Garrigues, la Facultat de Dret de la Universitat de Navarra i l'Editorial Thomson Reuters Aranzadi. Poden presentar-se al certamen tots els estudiants que es troben en últim any de llicenciatura de Dret i que la seua nota acadèmica siga igual o superior a un notable. Hem pogut contactar amb ella i ací tenim la entrevista per a tots els nostres lectors:

Entrevista:

Marta Gutiérrez becada per a anar al Col.legi d'Europa

Marta Gutiérrez Benet té 24 anys i ha aconseguit la beca MAEC-AECID per al Col·legi d'Europa en Bruixes, una meta que s'havia plantejat fa molt temps i que ha aconseguit arribar amb magnificència. Llicenciada en Periodisme i estudiant de Ciències Polítiques , amb una nota mitja en aquesta última de 9.2 , el seu domini de l'anglès, francès i alemany han fet de Marta una estudiant exemplar. Quan feia periodisme redactava notícies, cròniques i reportatges, ara és ella la protagonista d'aquestes i està molt agraïda.

AECID assegura que el Col·legi d'Europa "col·loca als estudiants en el camí dels organismes internacionals i les institucions europees" però per a això és necessari unes qualitats que sens dubte ella posseïx i sap potenciar-les al màxim. La beca consisteix en 25.000€ dels quals 21.000 es destinen a pagar el màster en el centre d'elit que segur sabrà aprofitar al màxim.

I fora d'elogis que els hi mereix, aquí tenim un avanç del que serà l'entrevista que realitzarem dijous que ve a Fil Per Randa, ja que contarem amb la seva presència. Estem segurs que no us defraudarem.

Programa 6/5/10

Aci teniu el primer programa de Fil per randa que s'ha emés aquesta setmana.
Fil per randa, el nou espai radiofònic d'UPVRàdio que podràs escoltar cada dijous de 13.00h a 13.30h i cada dissabte de 12.00h a 12.30h a través de la 102.5FM.

Cada vegada més, Canal Nueve

Nova estocada per al català a Canal 9. Segons anunciava fa uns dies el periòdic digital L'informatiu, el canal autonòmic deixarà d'exigir als seus futurs becaris que tinguen un coneixement mitjà de l'idioma del país.
Desgraciadament, això no ens ve de nou, atès l'ús veritablement minoritari que fa la cadena de la llengua valenciana. Pel que explica L'informatiu, a les noves bases de convocatòria de beques, el coneixement del valencià passa a tenir un caràcter merament sumatori: conéixer el valencià seria equivalent a tenir coneixements de l'anglés o el francés, per exemple. Pel que sembla, de poc els importa als directius de la cadena que el català siga la llengua cooficial del País Valencià.
I com dèiem, açò -desgraciadament- no ens ve de nou. A l'agost de 2008 anys, Racó Català publicava unes dades que reflectien una trista realitat que, des d'ençà uns anys, els valencians hem hagut de viure: l'expansió cada vegada major de l'ús del castellà en detriment del valencià a la cadena de televisió pública, que paguem entre tots. Segons un estudi de la consultora Ernst & Young, l'any 2007, la cadena ja emetia el 50% de la seua programació en castellà, front un 47% que era emesa en valencià i un 3% restant, dedicada a l'emissió de continguts en versió original.
És una mostra més de l'ús que se'n fa de la cadena pública al país. Els continguts cada vegada són de pitjor qualitat, i aquells que podrien tenir un interès educatiu o cultural, adients per a un canal públic. Veiem com els programes es farceixen de sensacionalisme, la producció pròpia cada vegada és menor i el valencià va perdent dia rere dia el protagonisme que, als nostres ulls, li deuria pertocar.
És necessària una revisió dels estatuts de fundació de la cadena, que a hores d'ara tenen més de vint anys, per tal de reprendre el compromís que la cadena va adoptar amb la societat valenciana per aquells temps: normalitzar, d'una vegada per totes, la llengua, signe de la nostra cultura i de la nostra identitat.

Miguel Delibes: personatge protagonista del primer programa

Aquestes eren les paraules de Miguel Delibes en una de les últimes aparicions públiques quan va pronunciar un discurs durant la presentació de la Nova Gramàtica de la Real Academia Espanyola de la Llengua.

Des de Fil per randa vos avancem que aquest dijous podreu escoltar el nostre primer programa a UPVRàdio, a través de la 102.5FM o per mitjà del nostre blog.

Després de diverses proves tèciques i la gravació del programa pilot, que podeu escoltar en la darrera entrada, Fil per randa veu la llum per acostar-te l'actualitat universitària més immediata, els actes culturals que més et poden interessar i per fer un repàs de la figura d'un personatge d'actualitat.

Avancem que aquesta setmana la secció "Personatge" estarà protagonitzada per un geni de les lletres que va morir el passat 12 de març. Es tracta d'una de les grans figures del panorama literari espanyol: Miguel Delibes.

Miguel Delibes Setién va nàixer a Valladolid un 17 d’octubre de 1920 i a la mateixa ciutat va morir el passat 12 de març. Un dels nostres novelistes més reconeguts va ser membre de la Real Academia Espanyola des de l’any 1975 fins la seua mort i va ocupar el seient de la “e”.

Dels seus inicis en el món laboral res feia presagiar que acabaria dedicant-se a la novela, ja que es va llicenciar en comerç i anys més tard va obtenir la càtedra de Dret Mercantil, per la que va començar a impartir classes en l’Escola de Comerç. Al mateix temps, va començar la seua tasca com a columnista amb 21 anys al periòdic el Norte de Castilla, on va publicar el seu primer article titolat “El deporte de la caza mayor”. Amb el carnet de periodista a la butxaca, el diari li otorgà el càrrec de redactor i passà a ocupar-se de la secció dedicada a la crítica cinematogràfica. Posteriorment va arribar a dirigir el periòdic. Però, poc a poc començà a apartar-se del món del periodisme per dedicar-se exclusivament a la novel·la. El 23 d’abril de 1946 es va casar amb Ángeles de Castro, qui seria una de les seues majors inspiracions literaries. A partir d’ara comença la carrera literària de Delibes.

Aleshores s’inicia un trienni clau que marcarà la seua carrera. En 1947 esciu la seua primera novel·la “La sombra del ciprés es alargada” i un any després guany el Premi Nadal i comença a ser conegut dins el panorama novelístic espanyol. En 1949 publica “Aún es de dia” que va ser sotmés a la censura franquista. En aquest sentit, com a Catedràtic d’Història en l’Escola de Comerç va haver d’enfrontar-se a la censura franquista a l’hora de tractar a les seues classes tot allò relacionat amb la victòria dels “nacionals” en la Guerra Civil, victòria per la que ell mateix havia combatut voluntàriament durant 3 anys.

En 1950, després de patir tuberculosi, Miguel Delibes publica un dels seus llibres més coneguts, “El Camino”, una terna història en què narra el procés en què un xiquet descobreix la vida davant l’ameçaca de deixar el cap i haver de marxar ap a la ciutat. “El Camino” suposa la consagració definitiva de Delibes en la narrativa espanyola de la Postguerra. Entre les obres més conegudes destaque: Diario de un cazador (1955), Premio Nacional de Narrativa, La hoja roja (1959), Los Santos Inocentes (1984), Cinco horas con Mario (1966), El hereje (1998)

En resum, es tracta d’una de les grans figures de la literatura espanyola posterior a la guerra civil, pel que ha sigut guardonat amb una gran quantitat de premis i reconeixements. Fins i tot, la seua influència va més enllà i divereses de les seues obres han estat adaptades al teatre i al cinema i premiades en certamens tan prestigiosos com el Festival de Cannes.

Desafortunadament, el passat 12 de març va morir a Valladolid, ciutat on va nàixer i que tan bé va saber reflexar en moltes de les seues obres. És per això, que el millor homenatge que li podem fer és llegir els seus llibres.

PROGRAMA PILOT

Aquest és el programa pilot que vam gravar fa dues setmanes i que per diversos inconvenients no es va poder emetre.

Dia Mundial de la Llibertat de Premsa

L'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar en 1993 el dia 3 de maig com el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa amb la idea de "fomentar la llibertat de premsa en el món al reconèixer que una premsa lliure, pluralista i independent és un component essencial de tota societat democràtica". Amb aquest dia el que es pretén és donar suport a tots aquells periodistes que dia a dia posen la seua vida en perill per a aconseguir informar a la societat de la forma més eficaç i veraç possible i és també una commemoració a l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans on diu que “tot individu té dret a la llibertat d'expressió i d'opinió”.

L'activitat més significativa que convoquen la UNESCO i les Nacions Unides és la cerimònia de lliurament d'un dels premis més prestigiosos del periodisme, el Premi Mundial de La Llibertat de Premsa UNESCO- Guillermo Cano. Rep el nom de Guillermo Cano en honor al director del diari L'Espectador que va ser assassinat en 1986 per sicaris del narcotràfic. Cada any, es tria una ciutat amfitriona per a organitzar i desenvolupar aquestes jornades i en 2009 va ser a Doha i aquest any li toca el torn a Brisbane (Austràlia).

Fins la data cap periodista espanyol ha tingut l'honor de contar amb aquest premi. Com cada any, la Unesco tria un representant del món de la comunicació i del periodisme que siga mereixedor d’aquest premi dotat de 25.000 dólars, que fins la data cap periodista espanyol ha tingut l’honor de rebre. En aquesta edició 2010, ha estat la periodista xilena Mónica González Mujica la guardonada. Nascuda en 1949 va estar quatre anys exiliada de Xile després del cop militar de 1973 encara que en 1978 tornaria al seu país. Com periodista, va investigar tot tipus de casos de violació dels drets humans així com les maniobres financeres del General Pinochet i va estar empresonada entre 1984 i 1985 per les seues activitats. Des 1990 amb el retorn a la democràcia a Xile, ha treballat com editora i periodista i des 2007 fins la data dirigeix el Centre d'Investigació i Informació Periodística (CIPER).

Per altra banda La Unió de Periodistes Valencians també realitza els Premis Llibertat d’Expressió i que enguany atorgarà a: als Fotoperiodistes Valencians per la censura de l’exposició Fragments 2009 del MUVIM; a Romà de la Calle també per el cas de censura del MUVIM i per la seua llarga trajectoria professional; a l’Associació de Víctimes de l’Accident de Metro 3J que demanen una investigació que aclarisca que va passar realment a l’estació de Jesús; als periodistes de la SER Daniel Anido i Rodolfo Irago que han estat condemnats a presó i inhabilitació per revelació de secrets sobre les irregularitats al Partit Popular de Madrid i a la revista Cuadernos del Sureste que ha estat condemnada recentment a pagar 15.000€ per el Tribunal Suprem per denunciar les activitats relacionades amb la corrupció del ex secretari de l’Ajuntament d’Arrecife.

"El pitjor d'aquest espectacle és la incitació a la violència"

Declaracions de Martí Domínguez Romero, Doctor en Biología per la Universitat de València, respecte als bous i a la declaració feta per la Facultat de Biologia on es deia que “els bous experimenten dolor, estrès i sofriment ambcaracterístiques molt semblants a les dels éssers humans”

Miguel Hernández, después del odio

La Companyia de Recerca i Innovació Teatral (CRIT) va reperesentar ahir de vesprada vesprada, a la sala Matilde Salvador de l'Edifici de la Nau de la Universitat de València, l'obra Miguel Hernández, después del odio, dirigida per Pep Sanchis.

La dramatúrgia, a càrrec de Daniel Tormo, és, com menys, sorprenent. Daniel Tormo, Josep V. Valero i Anna Marí són els encarregats d'omplir l'escenari durant una hora amb música, poesia i una molt bona interpretació on es narra la vida del poeta d'Oriola, Miguel Hernández. El personatge de Miguel Hernández suposa el paper principal de l'obra i l'eix sobre el qual gira tot. Daniel, Valero i Anna aniran ficant-se en la pell del malmès escriptor, des dels seus començaments al sud d'Alacant fins els seus últims dies a la presó. Els primers poemes, els viatges a Madrid, l'ingrès en l'excèrcit republicà... els episodis més importants de la vida d'Hernàndez tenen lloc a l'obra, i van succeint-se d'una manera molt pedagògica i ordenada. Per l'escenari passaran Josefina -la seua esposa-, el seu amic Ramón Sijé (a qui Hernández va dedicar la famosa Elegía), poetes com Neruda o Lorca... i tot, al ritme de les músiques més actuals, que donen vida als seus poemes més clàssics.

En definitiva, un apropament a la vida íntima i a l'obra d'un poeta "del qui mai es parla prou", segons paraules de Daniel Tormo, amb qui vam estar parlant.

L'obra, en realitat, resulta veritablement creïble: "Vam utilitzar cartes, documents de la seua vida, documents reals escrits per ell, documents d'amics, testimonis reals" -explica Tormo -"i fins i tot cartes d'altres poetes, com García Lorca o Neruda".

En qualsevol cas, l'única cosa més que vos podem dir és recomanar-vos que vos acosteu a veure-la. De veritat, perquè paga la pena.

Així, podreu fer-ho esta vesprada, dijous 29 d'abril, a les 20.00h a La Nau. Les entrades s'han de recollir amb dues hores d'antelació, a partir de les 18.00h. Es poden arreplegar dues entrades per persona, i són gratuïtes. Així doncs, a gaudir del teatre!

Una gran polèmica: més que estar a favor o en contra de les corregudes de bous

Tot va començar a la fi de l'any passat quan va saltar en el Parlament la idea d'eliminar de les festes de Catalunya les corregudes de bous. La Iniciativa Legislativa Popular ( ILP) presentada per la plataforma Prou!, que contava amb més de 180.000 signatures, va ser duta a tràmit amb un resultat molt justet que contava amb 67 diputats a favor de tramitar-la i 59 en contra. La nova normativa suposaria no solament la prohibició de les corregudes de bous en les places sinó també “tots els espectacles que incloguen la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, les banderilles i el estoque”.

Per contrapartida, el Govern valencià va aprovar el passat cinc de març l'expedient per a declarar els bous com Bé d'Interès Cultural a la Comunitat Valenciana, tal com ja havia avisat Esperanza Aguirre que tenia intenció d'aconseguir. Serafín Castellanos, en la reunió del Ple del Consell, va presumir del “gran arrelament i tradició que tenen les festes relacionades amb el món del bou a la Comunitat Valenciana que vénen de temps ancestrals”. A més el conseller va fer al·lusió a la gran presència que tenen els festejos amb bous a la comunitat ja que al llarg de l'any hi ha fins a 6.000 festes d’aquest tipus.

Davant tota aquesta polèmica entre la defensa de la identitat o de la defensa dels drets dels animals, la facultat de biologia de la Universitat de València va aprovar el passat 25 de març una declaració en contra de les corregudes de bous. On es diu que “els bous experimenten dolor, estrès i sofriment amb característiques molt semblants a les dels éssers humans” i volen que es declaren els bous Bé d’Interés Cultural. I per acabar el text fa una crida a tota la Universitat de València i a totes les facultats de biologia i veterinària d'Espanya a unir-se a la declaració. La polèmica està oberta.

Un any més, la Fira del Llibre als jardins de vivers

S'han acabat les excuses: qui enguany no regale un llibre per Sant Jordi, és perquè no vol.

A les dotze del migdia de hui, 20 d'abril, s'inaugurava la Fira del Llibre de València. La fira, que enguany cel·lebra la seua 41ena edició, tindrà una durada de tretze dies, fins el proper 2 de Maig. Tots aquells interessats en la lectura i la cultura en general no poden perdre's aquesta important cita, on les casetes dels llibreters de la ciutat i de les rodalies posen en venda llibres de tot tipus amb un descompte del 10%.

A banda, l'organització de la fira té previstes diverses activitats culturals dirigides a menuts i grans. Exposicions, tallers per als infants, teatre, taules rodones, presentacions de llibres i signatures dels mateixos de mà d'Isabel Clara Simó o Ferran Torrent, entre altres, tindran lloc al llarg d'estos dies en el marc de la Fira, que cada any rep milers de visitants. Quant als xiquets, la fira compta també amb un espai de lectura on els més petits podran entretenir-se de la millor manera: llegint.

Així doncs, aprofiteu i acosteu-vos als jardins de vivers, de segur que no vos empenedireu. Ací podeu trobar els horaris de totes les activitats que es cel·lebraran al passeig de Machado.

I si la lectura no és la vostra afició favorita, no vos preocupeu... ara teniu l'oportunitat de trobar aquell llibre que vos atraparà, el llibre que vos iniciarà en l'aventura de viure diferents històries: el plaer de la lectura.

El Cabanyal: protagonista del primer programa de Fil per randa.

Ja han passat més de dotze anys des que en 1998 l’Ajuntament de València aprovara el PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior) del barri Cabanyal-Canyamelar. Un projecte que comprén la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. Des d’aleshores entre els veïns del barri s’ha creat una gran divisió d’opinions que ha desembocat en la divisió dels veïns. Per una part el col•lectiu "Sí volem", que es mostra a favor de la realització del projecte i d’altra la plataforma "Salvem el Cabanyal", que s’ha posicionat, des d'un primer moment, en contra de qualsevol iniciativa que supose l’enderrocament de cases del barri que han estat declarades Bé d’Interés Cultural (BIC).

El passat 5 d’abril les excavadores visitaren el Cabanyal per començar els treballs d’enderrocament, ja que les Corts Valencianes aprovaren el passat març una llei que revalidava l’ordre ministerial decretada pel Ministeri de Cultura per paralitzar de manera definitiva l’execució del pla. Tanmateix, l’equip encarregat de portar a terme els enderrocs es va trobar amb l’oposició d’una part del veïnat, que no va dubtar en realitzar una sentada davant les cases afectades i oposar-se pacíficament al crit de “Salvem el Cabanyal” a què les màquines realitzaren la feina assignada. Com a resposta, la policia nacional i els efectius de la policia local utilitzaren la força per fer desistir els manifestants i permetre el treball de les excavadores, que finalment enderrocaren les cases previstes. La mateixa estampa s’hi va repetir al llarg dels següents dies fins que al cap de setmana es paralitzaren els enderrocs.

Aquest mateix dimecres s’ha fet públic que el Tribunal Constitucional ha admés a tràmit el recurs del govern contra la llei aprovada per l'executiu de Camps per evitar que s’enderroquen més de 450 edificis del barri mariner valencià. Aquesta és l’última notícia publicada sobre El Cabanyal i des de "Fil per randa" volem conèixer quin és l’ambient que es respira al barri i quina l’opinió dels seus veïns. Per això, al nostre primer programa, que podràs escoltar a la 102.5 FM i a través de la pàgina web de la Universitat Politècnica de València (http://www.upv.es/entidades/RTV/menu_516991v.html), tractarem de posar sobre la taula quina és la situació que es viu al barri després dels darrers esdeveniments.

Per tant, com que volem abordar aquesta qüestió de forma global i acostar-te una visió plural del conflicte, tractarem de donar veu a totes les parts implicades en el projecte urbanístic previst per al barri de pescadors.

Ja et podem avançar des del nostre bloc que ens hem posat en contacte amb representants de les dues parts implicades i podem confirmar que Maribel Doménech, membre de la plataforma “Salvem el Cabanyal” participarà al nostre proper programa per donar-nos la seua visió del que s’està vivint al barri.

Així que ja saps, si vols estar informat de la situació actual que es viu al Cabanyal i a més conèixer l'actualitat de la universitat i les recomanacions que et farem a la secció cultural no pots deixar d’escoltar el nou programa de la Universitat Politècnica on t’ho contarem tot fil per randa!

Presentació

Benvinguts, radioients!

Nosaltres som Bea, Remei i José Vicente, els conductors de Fil per randa, el nou programa de ràdio de la Universitat Politècnica de València, que començarà a emetre's en breu.

Amb Fil per randa, pretenem crear un nou espai radiofònic interactiu i participatiu, on tots vosaltres, internautes i radioients, pugueu participar deixant els vostres comentaris i proposant diversos temes i assumptes que nosaltres intentarem tractar al programa. En Fil per randa inclourem cultura, oci, política, societat i actualitat universitària... Algú vos ofereix més? Un magazine jove i fresc que vos contarà fil per randa tot allò que vos envolta i que tant vos interessa!

Així doncs, dins aquest bloc, anirem publicant cada setmana els temes tractats o que tractarem pròximament al programa de ràdio, amb la intenció de crear un debat obert en la xarxa on tothom, emisors i receptors, puguem comunicar-nos i aportar les nostres idees i opinions.

Ànim i... a participar!