Miguel Delibes: personatge protagonista del primer programa

Aquestes eren les paraules de Miguel Delibes en una de les últimes aparicions públiques quan va pronunciar un discurs durant la presentació de la Nova Gramàtica de la Real Academia Espanyola de la Llengua.

Des de Fil per randa vos avancem que aquest dijous podreu escoltar el nostre primer programa a UPVRàdio, a través de la 102.5FM o per mitjà del nostre blog.

Després de diverses proves tèciques i la gravació del programa pilot, que podeu escoltar en la darrera entrada, Fil per randa veu la llum per acostar-te l'actualitat universitària més immediata, els actes culturals que més et poden interessar i per fer un repàs de la figura d'un personatge d'actualitat.

Avancem que aquesta setmana la secció "Personatge" estarà protagonitzada per un geni de les lletres que va morir el passat 12 de març. Es tracta d'una de les grans figures del panorama literari espanyol: Miguel Delibes.

Miguel Delibes Setién va nàixer a Valladolid un 17 d’octubre de 1920 i a la mateixa ciutat va morir el passat 12 de març. Un dels nostres novelistes més reconeguts va ser membre de la Real Academia Espanyola des de l’any 1975 fins la seua mort i va ocupar el seient de la “e”.

Dels seus inicis en el món laboral res feia presagiar que acabaria dedicant-se a la novela, ja que es va llicenciar en comerç i anys més tard va obtenir la càtedra de Dret Mercantil, per la que va començar a impartir classes en l’Escola de Comerç. Al mateix temps, va començar la seua tasca com a columnista amb 21 anys al periòdic el Norte de Castilla, on va publicar el seu primer article titolat “El deporte de la caza mayor”. Amb el carnet de periodista a la butxaca, el diari li otorgà el càrrec de redactor i passà a ocupar-se de la secció dedicada a la crítica cinematogràfica. Posteriorment va arribar a dirigir el periòdic. Però, poc a poc començà a apartar-se del món del periodisme per dedicar-se exclusivament a la novel·la. El 23 d’abril de 1946 es va casar amb Ángeles de Castro, qui seria una de les seues majors inspiracions literaries. A partir d’ara comença la carrera literària de Delibes.

Aleshores s’inicia un trienni clau que marcarà la seua carrera. En 1947 esciu la seua primera novel·la “La sombra del ciprés es alargada” i un any després guany el Premi Nadal i comença a ser conegut dins el panorama novelístic espanyol. En 1949 publica “Aún es de dia” que va ser sotmés a la censura franquista. En aquest sentit, com a Catedràtic d’Història en l’Escola de Comerç va haver d’enfrontar-se a la censura franquista a l’hora de tractar a les seues classes tot allò relacionat amb la victòria dels “nacionals” en la Guerra Civil, victòria per la que ell mateix havia combatut voluntàriament durant 3 anys.

En 1950, després de patir tuberculosi, Miguel Delibes publica un dels seus llibres més coneguts, “El Camino”, una terna història en què narra el procés en què un xiquet descobreix la vida davant l’ameçaca de deixar el cap i haver de marxar ap a la ciutat. “El Camino” suposa la consagració definitiva de Delibes en la narrativa espanyola de la Postguerra. Entre les obres més conegudes destaque: Diario de un cazador (1955), Premio Nacional de Narrativa, La hoja roja (1959), Los Santos Inocentes (1984), Cinco horas con Mario (1966), El hereje (1998)

En resum, es tracta d’una de les grans figures de la literatura espanyola posterior a la guerra civil, pel que ha sigut guardonat amb una gran quantitat de premis i reconeixements. Fins i tot, la seua influència va més enllà i divereses de les seues obres han estat adaptades al teatre i al cinema i premiades en certamens tan prestigiosos com el Festival de Cannes.

Desafortunadament, el passat 12 de març va morir a Valladolid, ciutat on va nàixer i que tan bé va saber reflexar en moltes de les seues obres. És per això, que el millor homenatge que li podem fer és llegir els seus llibres.